R+D+I en Transferència de tecnologia

Els coneixements del centre, a disposició de les empreses

Serveis

Àrees de treball en les quals l'iMat us pot ser útil:

Tecnologia dels materials

  • Formigons d’ultra / alta resistència armats amb fibres metàl·liques i no metàl·liques.
  • Formigons polimèrics
  • Formigons amb caracterísitiques tèrmiques-acústiques millorades
  • Elements constructius de molt petit gruix basats en formigons d’ultra / alta resistència.
  • Caracterització de nous materials per a la construcció.

Eficiència energètica i energies renovables

  • Edificis amb balanç energètic compensat
  • Envoltants d’edificis energèticament actives
  • Integració solar
  • Rehabilitació energètica d’edificis
  • Control i maximització del rendiment d’instal·lacions solars controlades remotament

Condicionament Tèrmic

  • Rehabilitació d’envoltants tèrmiques
  • Nous aïllaments
  • Regulació tèrmica passiva intel·ligent
  • Optimització de solucions de façana ventilada

Condicionament acústic

  • Control de vies secundaries de transmissió del so
  • Reducció del soroll d’impacte

Impacte mediambiental

  • Construcció de baixa emissivitat en CO2
  • Anàlisi de cicle de vida (ACV) d’edificis, des del projecte fins la desconstrucció.
  • Valorització de residus de construcció
  • Mètodes passius de captura de CO2
  • Mediambientalització d’empreses del sector de la Construcció
  • Estratègies de disseny mediambiental
  • Impacte mediambiental de l’aigua en la fabricació de productes de la construcció

L’iMat ofereix serveis de recerca i desenvolupament a les empreses del sector dels materials de construcció, aportant la seva expertesa en tecnologia dels materials, condicionament tèrmic i acústic, eficiència energètica, energies renovables i impacte mediambiental.

Projectes

Una mostra dels projectes més destacats en els que participa el Centre.

Aïllament tèrmic façanes
Assaig de panells fotovoltaics sota condicions reals

Instal·lació d’assaig per a monitoritzar completament fins a 12 mòduls fotovoltaics de forma simultània, tant de petit com de gran format, i amb diferents graus d’inclinació. Permet que els fabricants de mòduls fotovoltaics testegin els seus productes en condicions reals representatives del Sud d’Europa. En col·laboració amb el centre de recerca en energia solar i hidrogen ZSW de Stuttgart (Alemanya), i amb el centre tecnològic català CECAM.

Aïllament tèrmic façanes
Aïllament tèrmic de façanes d’edificis existents: impacte sobre l’estalvi energètic i la certificació energètica

S’ha avaluat el potencial de millora en el comportament energètic en operacions de rehabilitació d’edificis residencials, a partir de l’increment de l’aïllament tèrmic a les seves façanes i com repercuteix en la certificació energètica.

ACV
Anàlisi del cicle de vida (ACV) d’una sèrie d’elements de mobiliari urbà

L’anàlisi de cicle de vida (ACV) és una metodologia d’avaluació ambiental, l’objectiu de la qual és quantificar la càrrega ambiental associada a un producte, procés o activitat, tenint en compte totes les etapes del seu cicle de vida. En aquest cas s’ha aplicat els estàndards ISO 14040 per a fer un balanç en termes d’impacte al llarg de la fabricació, vida útil i reciclatge d’una gamma sencera de peces de mobiliari urbà.

Predicció de l’aïllament al soroll d’impacte en els forjats
Predicció de l’aïllament al soroll d’impacte en els forjats

Conèixer per endavant, amb una precisió significativa, les prestacions acústiques d’un forjat permet prendre decisions ja en estadi de projecte, que d’altra manera són complicades i costoses de corregir un cop executada l’estructura. Per això s’ha desenvolupat una metodologia per modelitzar i preveure la transmissió del soroll d’impacte en diferents tipologies de forjats, fent servir tècniques d’Anàlisi Energètica Estadística, tal com es descriu a Impact sound insulation using SEA

Edifici aïllat versus edifici sobreaïllat
Edifici aïllat versus edifici sobreaïllat: Monitoratge i control comparatiu de dos edificis per al Projecte Europeu Policity

L’estudi ha consistit en la construcció de dos edificis residencials: un que satisfà les exigències del CTE i del Decret d’Ecoeficiència (DEE) i un altra on s’han millorat les prestacions de les façanes d’alguns pisos fins arribar a uns nivells d’aïllaments òptims des del punt de vista de l’amortització econòmica, i on també s’han introduït materials de canvi de fase. Tots dos edificis es monitoritzaran al llarg d’un període d’un any i mig, contemplant tant el consum en calefacció com en refrigeració per mesurar l’efecte de l’augment de l’aïllament i la seva amortització econòmica.

fluix de l’aire dins les façanes ventilades
Comportament del fluix de l’aire dins les façanes ventilades

Malgrat que hem assistit a un important increment en la utilització de les façanes ventilades, no hi ha gaire coneixement empíric sobre quins són els fluxos d’aire efectius que es produeixen a l’interior de les cambres d’aire, als quals la literatura comercial els hi atorga un paper cabdal com a contribució a l’eficiència energètica de l’edifici. Més concretament, es desconeix la manera en què hi pot influir el paràmetre del gruix de la cambra en la circulació de l’aire al seu interior. El projecte combina un estudi teòric del flux d’aire via simulació dinàmica amb una mesura del flux en condiciones reals via monitorizació in-situ.

Consum energètic
Simulació de consum energètic en un equipament social de promoció pública

En base a la documentació del Projecte Bàsic s’ha fet una simulació del consum energètic de l’edifici amb l’intenció d’avaluar la incidència en el consum en tres situacions: el compliment estricte del Decret d’Ecoeficiència, la millora del 30% de les exigències del Decret, i el compliment del CTE plus. Inclou recomanacions per a modificar el projecte d’acord als resultats de les simulacions.

Proposta de Document Reconegut sobre ventilació interior d’habitatges amb diferents tipologies d’extracció mecànica
Proposta de Document Reconegut sobre ventilació interior d’habitatges amb diferents tipologies d’extracció mecànica

Atès que el propi Codi Tècnic de l’edificació dóna la possibilitat de reconèixer solucions alternatives a través de Documents Reconeguts (DR), s’ha abordat la redacció d’un DR que contempli dos casos que queden fora del redactat actual del Document Bàsic de Salubritat que regula els temes de qualitat d’aire interior. El primer cas són els sistemes de ventilació individual per extracció amb grups de ventilació mecànica controlada, amb simple flux autoregulable, per a edificis residencials plurifamiliars. El segon cobreix el cas de l’extracció d’aire en banys amb extractors mecànics individuals en l’obertura d’extracció, tant per a habitatge unifamiliar como en bloc de fins a 7 plantes.

Comportament d’una solució constructiva d’aïllament tèrmic desenvolupada per al mercat de la rehabilitació
Comportament d’una solució constructiva d’aïllament tèrmic desenvolupada per al mercat de la rehabilitació

La solució constructiva, un aïllament per l’exterior de la façana, ha estat aplicada en un edifici com a part del seu procés de rehabilitació, cosa que ha permès mesurar l’efecte sobre les condicions de confort interior i sobre el consum energètic, i comparar-les amb les enregistrades prèviament a l’operació, i amb les previsions generades pels models teòrics. Paral·lelament a la baixada de demanda tèrmica, s’ha pogut mesurar també un increment de l’aïllament acústic.

Incidència del tipus de tecnologia constructiva en els residus generats a l’obra
Incidència del tipus de tecnologia constructiva en els residus generats a l’obra

S’ha fet un estudi comparatiu entre tres plantejaments d’executar un determinat projecte sense alterar el seu aspecte final: amb tecnologia constructiva tradicional, amb una combinació bàsicament tradicional on s’incorporen algunes novetats constructives i finalment amb tecnologies de prefabricació. S’ha establert un patró de residus per a cadascun, determinant els productes i components de cada opció i quantificant i ordenant els residus que es generen. Això ha permès identificar i ordenar els subsistemes i productes que generen més impacte. Finalment, s’han proposat alternatives constructives que redueixin de forma significativa els residus generats, sempre sense canviar el caràcter del projecte, tot avaluant l’impacte en el pressupost d’aquests canvis.

Consum energètic
Contribució a l’aïllament tèrmic i a l’estalvi energètic d’una làmina impermeabilitzant d’acabat metal·litzat

S’ha estudiat el comportament en condicions d’estiu d’unes solucions de coberta inclinada realitzades amb llosa de formigó d’acord amb la pràctica constructiva habitual del país, en les quals s’incorpora una capa de control de les condensacions i de reforç d’estanqueïtat executada amb un producte flexible transpirant. Aquesta làmina té una capa exterior metal•litzada que, entre d’altres efectes, alleugera la càrrega tèrmica en estiu. L’estudi ha quantificat la contribució d’aquest element en els intercanvis tèrmics de l’edifici.

Habitatges industrialitzats
Anàlisi comparatiu amb dades reals d’obra entre un edifici d’habitatges industrialitzats i un altre amb sistemes constructius tradicionals

L’estudi fa seguiment de la construcció de dos promocions de HPO. Una d’elles s’ha executat seguint les pràctiques constructives habituals del lloc. L’altra ha estat objecte d’estudi des del principi i s’ha projectat atenent a paràmetres de construcció industrialitzada. A partir de dades recollides en ambdues promociones durant la seva fase d’obra s’ha fet un estudi comparatiu que permet extreure conclusions sobre els efectes esperats i els autènticament aconseguits en aquesta promoció pilot.

Acció del vent sobre façanes
Acció del vent sobre façanes de plaques fixades sobre muntants verticals d’acer

S’ha verificat el comportament estructural dels muntants que fan d’elements estructurals de suport dels tancaments lleugers, fent èmfasi sobre l’acció predominant en aquest context: les càrregues de vent, tal com han quedat definides al CTE. Com a resultat del treball, s’ha obtingut una col•lecció de taules de dimensionat per a tres de les solucions constructives que proposa el fabricant, i que faciliten als prescriptors la informació tècnica necessària en la redacció de projectes.

Indussitu
Indussitu: millora de la realització dels sostres in situ

El projecte INDUSSITU (“industrialitzar in situ”) neix de la voluntat de trobar vies per les quals l’execució d’estructures in situ convencionals es pugui beneficiar dels avantatges de la producció industrial. Conté un conjunt de propostes de possibles millores parcials i proposa un tipus de sostre nou que, partint del sostre reticular amplament utilitzat avui en dia, aconsegueix optimitzar els processos de muntatge, formigonat, temps d’execució, i control, sense representar un trencament respecte les pràctiques constructives habituals.

Gestió residus
Metodologia per a la redacció del Plans de Gestió de Residus

S’ha desenvolupat un mètode didàctic per a fer conèixer les obligacions dels diferents agents que intervenen en el procés constructiu en quan a la gestió dels residus de construcció i demolició (RCDs). Explica el marc normatiu que afecta a l’elaboració dels Plans de Gestió i incideix en la minimització i prevenció dels residus. De cara a la redacció del Pla en si mateix, dóna instruments per a estimar la quantitat i tipologia dels residus, a més del costos relacionats amb la seva correcta gestió.

Cel·les de monitorització energètica
Cel·les de monitorització energètica per a materials aïllants

Tasques de monitorització “in situ” del consum energètic necessari per mantenir una temperatura constant en tres cel•les idèntiques. Una d’elles no té cap aïllament específic més enllà del proporcionat pels materials de tancament, i les altres dues incorporen solucions alternatives d’aïllament.

Comportament energètic dels edificis en condicions d’estiu
Comportament energètic dels edificis en condicions d’estiu

S’ha estudiat, mitjançant modelització, quin és l’impacte en el rendiment energètic d’un edifici sotmès a les condicions d’estiu comuns a Catalunya de tres mesures diferents que, a priori, es poden considerar beneficioses: l’increment de l’aïllament tèrmic, l’efecte de les balconades i l’efecte del color de la façana. Un cop quantificat els efectes, es proposen fòrmules per a incorporar aquests paràmetres a la normativa energètica de rang català (Decret d’Ecoeficiència) com a complement a les actuals, en la línia d’anar corregint l’èmfasi sobre les condicions per al confort d’hivern que tradicionalment havia fet la normativa anterior.

Predicció de la degradació de les prestacions
Predicció de la degradació de les prestacions d’un panell compost basat en fusta en funció del nivell d’envelliment

S’ha analitzat l’Exigencia básica HE 1 del Codi Tècnic en una solució constructiva per a cobertes inclinades a base de panells sandvitx de fusta autoportants, amb diferents tipus d’acabat. L’objectiu ha estat comprovar com poden evolucionar al llarg del temps les propietats tèrmiques dels panells (transmissió tèrmica i resistència a la difusió del vapor) per la qual cosa s’han sotmès a diferents processos d’envelliment accelerat.

centres docents públics
Integració de criteris d’eficiència energètica i construcció sostenible a la construcció de nous edificis per a centres docents públics

L’iMat ha revisat la documentació tècnica que la Generalitat de Catalunya fa servir com a referència als seus projectes d’edificis escolars i n’ha efectuat una revisió a la llum de les noves exigències del CTE i de la EHE en matèria estructural, de seguretat i de salubritat, alhora que ha incorporat algunes solucions constructives que s’han vingut experimentant amb èxit els darrers anys. S’ha prestat una especial atenció a tot el que fa referència a eficiència energètica i mediambient.

Banc PR/PCT de l’ITeC
Revisió de dades ambientals del Banc PR/PCT de l’ITeC

El banc PR/PCT de l’ITeC és una base de dades d’elements constructius que, a banda d’informació sobre costos i qualitat, també informa als prescriptors dels consums d’energia, en MJ/kg i les emissions de CO2, en kgCO2/kg, associades a l’extracció de les matèries primeres necessàries per fabricar un material i al seu processat (CRADLE to GATE: des del bressol a la sortida de la fàbrica). Les primeres dades mediambientals van ser introduïes al sistema a l’any 2004, i s’ha cregut convenient fer-ne una revisió per tal de detectar possibles errades, introduir-ne millores i crear una sistemàtica de revisió àgil i contrastada.

prototipus d’estructura metàl·lica
Desenvolupament de prototipus d’estructura metàl·lica amb propietats acústiques i de vibració millorades

Col·laboració en el desenvolupament de panells lleugers panells de tancament amb propietats acústiques millorades a base d’incrementar l’aïllament sense comprometre la seva lleugeresa. L’iMat ha realitzat models numèrics de simulació i assajos experimentals sobre prototipus, i ha realitzat propostes sobre productes que podrien ser utilitzats en les solucions constructives com alternatives als assajats. S’ha detectat un particular potencial en la seva aplicació en forjats amb propietats vibro acústiques millorades reduint la capacitat de transmissió de les vibracions mitjançant els panells actuant tant en la composició dels materials com en el sistema de muntatge.

Amiant
Protocols d’actuació per als residus de construcció que continguin amiant

L’iMat ha redactat una sèrie de mesures que cal desenvolupar per a contribuir en la correcta gestió dels residus de materials que contenen amiant (MCA) les quals tenen previst d’entrar a formar part del model de gestió que l’adminsitració catalana proposa per al sector de la construcció. Les mesures proposades són un conjunt d’actuacions complementàries a les actuals adreçades a facilitar l’aplicació del model als diferents usuaris que, de forma directa o mitjançant tercers, s’hagin de desprendre de MCA.

Memòria ambiental per a obres de dipòsits i col·lectors
Memòria ambiental per a obres de dipòsits i col·lectors

L’iMat ha col·laborat en la redacció d’una normativa municipal relativa als aspectes mediambientals de les obres de dipòsits i col•lectors, desenvolupant els apartats corresponents a l’elecció dels materials.

Integració solar en cobertes planes
Integració solar en cobertes planes a través de productes multifunció

S’han estudiat diferents alternatives per a incorporar un captador solar, tèrmic i/o fotovoltaic, sobre alguns dels productes impermeabilitzants, aïllants o d’acabat habituals a les cobertes planes del mercat espanyol. S’anava a la cerca d’un producte de funcionalitat mixta, en la línia d’alguns productes per a coberta inclinada, en el qual un component irrenunciable de la coberta (impermeabilitzant, aïllant) aporta també prestacions solars, cosa que teòricament podria aportar avantatges respecte la instal·lació per separat d’ambdues funcions. L’anàlisi tècnic de l’impacte industrial de les possibles solucions s’ha complementat amb una anàlisi de mercat.

sistema integral de tancament d’edificis
Desenvolupament d’un sistema integral de tancament d’edificis

L’iMat ha sotmès un sistema constructiu de façana ventilada i lleugera en estadi de desenvolupament a un anàlisi que ha comprovat el seu grau d’adequació a les exigències del Codi Tècnic de l’Edificació. S’han detectat alguns fronts de millora potencial, i s’han suggerit vies d’evolució del disseny base per tal de aconseguir un compliment més folgat de les exigències normatives.

Ecoetiquetatge
Ecoetiquetatge d’uns productes de pavimentació

S’ha fet un guiatge del fabricant per tal de que confeccionés una autodeclaració en base als seus coneixements sobre la fabricació d’una gamma de paviments en les quals empra material reciclat com a un dels components. Amb això ha pogut optar a una ecoetiqueta Tipus II, que és la via més directa d’ ecoetiquetatge. A mig termini, ha rebut assesorament per al següent pas: l’ecoetiqueta Tipus I

Guia per al reconeixement dels edificis
Guia per al reconeixement dels edificis per tal d’avaluar el seu estat de conservació

L’objectiu de la guia és aconseguir un procediment d’actuació davant d’un edifici existent del qual es vol conèixer el seu estat de conservació, sobretot a nivell de seguretat ja sigui estructural o d’ús. S’ha plantejat en forma de fitxes (una per cada subsistema i/o component present a l’edifici) en les quals el tècnic estarà obligat a complimentar una sèrie d’apartats i que, per recollir les dades per complimentar-los, serà necessari fer prospeccions, proves, cales i altres, però que el tipus i nombre d’aquestes seran a criteri del tècnic responsable, qui les podrà adaptar a cada edifici en particular.

reparació de sostres
Catàleg de solucions genèriques per a la reparació de sostres

S’han confeccionat unes fitxes que sintetitzen les característiques més rellevants de cadascun dels sistemes industrialitzats de reforç de sostres existents actualment al mercat espanyol, per tal de tenir una visió global comparativa de tots ells. Com a complement, les acompanyen unes taules de decisió per utilitzar en el procés d’inspecció dels edificis, que des de l’observació de les lesions existents, les característiques del forjat, i l’espai disponible permeten determinar quina o quines són les solucions possibles en cada cas particular. S’ha prestat especial atenció al grau de certificació que aporten les diferents ofertes.

Pla de Gestió de Residus
Pla de Gestió de Residus per a una intervenció en un entorn de rellevància mediambiental

S’han redactat els apartats corresponents a les mesures de prevenció i minimització i a l’estimació de generació de residus de construcció i demolició per a una promoció mixta residencial/equipament en la qual la qualitat mediambiental de l’emplaçament condiciona el projecte i la seva futura execució. S’ha fet d’acord amb els objectius del Programa de Gestió de Residus de la Construcció a Catalunya (PROGROC) i amb les exigències de la normativa catalana i estatal que estableixen el règim jurídic de la producció i gestió de residus de construcció i demolició.

Formació i sensibilització mediambiental dels treballadors
Formació i sensibilització mediambiental dels treballadors de las PIMEs que habitualment actuen com a subcontractats

S’ha confeccionat una sèrie de materials didàctics (fitxes i guies) que pretén ser un punt de partida per a aquelles pimes disposades a enfocar la seva activitat des de la perspectiva de la sostenibilitat, i servir de complement per a aquelles altres empreses que, pendents de madurar els seus sistemes de gestió ambiental, tinguin la voluntat de potenciar els aspectes formatius dels seus treballadors. Amb això s’afavoreix que el personal d’obra posi en pràctica accions que permetin al sector assumir els seus compromisos amb el medi natural.

criteris ambientals i d’ecoeficiència als edificis
Guia d’aplicació del decret que regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència als edificis

Aquesta guia exposa de forma detallada el compliment administratiu i tècnic dels projectes d’edificació amb el Decret 21/2006 de la Generalitat de Catalunya que regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis, que en la seva primera versió afecta a quatre àmbits: l’aigua, l’energia, els materials i les solucions constructives i els residus. Inclou unes llistes d’autocontrol que permeten comprovar fàcilment si un projecte satisfà els requeriments establerts al Decret

Murs de contenció per gravetat amb peces prefabricades
Murs de contenció per gravetat amb peces prefabricades

S’ha avaluat un sistema constructiu que permet la construcció modular de murs de contenció per gravetat amb peces de formigó amb alt percentatge d’àrid reciclat. El sistema es munta en sec, de manera que les peces es poden reutilitzar muntant-les i desmuntant-les per a fer murs allà on calgui. Si no es vol optar per construir més murs amb elles, es poden utilitzar en situacions menys exigents (esculleres, per exemple) o bé sotmetre-les a un procés de matxuca per a obtenir nou àrid, a partir del qual se’n poden fer noves peces.

Control documental de projectes
Control documental de projectes d’acord amb el Codi Tècnic de l’Edificació

Aquest estudi ha identificat i situat dins del ventall de documents del projecte d’arquitectura aquelles especificacions que estableix el Codi Tècnic. Es pretén afavorir amb això una progressiva homogeneïtzació en la forma de donar la informació per part dels projectistes, de cara a facilitar el posterior control documental dels projectes.

Recons
RECONS: Reduint l’impacte ambiental de la construcció

RECONS fa viable l’aplicació d’un sistema de Gestió Ambiental Cooperatiu a traves del gremi de Constructors, independentment de la mida de l’empresa. Es basa en l’aprofitament de l’estructura organitzativa del Gremi i els canals ja existents entre les PIMEs i microempreses, per a facilitar el compliment de la legislació ambiental d’aplicació al sector de la construcció en els seus àmbits europeus, estatal, autonòmic i local.

plaques de tancament de façana
Diagnosi de les patologies que presenten unes plaques de tancament de façana

Recerca de les causes que han provocat el trencament d’unes plaques després de la seva instal·lació en la façana d’un edifici, on es descriuen els símptomes detectats i se’n fa una diagnosi. Un cop determinats els orígens de les disfuncions s’ha fet una proposta de la possible solució al problema.

Consum energètic
Ventilació creuada. Tipificació, anàlisi de prototipus i propostes de disseny de patis

La ventilació natural passiva –sense elements mecànics que consumeixin energia– s’ha fet un lloc entre les mesures mediambientals als habitatges, per temes d’estalvi i salubritat. La millor opció és la de la ventilació creuada clàssica a partir d’un corrent d’aire entre dues façanes oposades. Atès que moltes vegades el planejament urbanístic no possibilita aquestes disposicions, l’alternativa és usar patis que puguin crear un efecte semblant. Aquest treball fixa uns paràmetres bàsics i proposa un mètode de càlcul per dissenyar uns patis efectius per a la ventilació natural, identificant les geometries que millor aprofiten l’efecte del tiratge que s’obté per diferència de temperatures interiors i exteriors, és a dir, en absència de vent.

Anàlisi comparat del cicle de vida
Anàlisi del cicle de vida d’un sistema de construcció industrialitzada d’habitatges plurifamiliars

Amb aquest Anàlisi de Cicle de Vida simplificat s’ha obtingut una aproximació de les càrregues ambientals d’un sistema modular de construcció d’edificis plurifamiliars. Ha permès fer una comparació entre aquesta alternativa industrialitzada i el seu equivalent executat amb un sistema constructiu “convencional”, tot seguint la metodologia de la normativa ISO 14040.

Consum energètic
Teules captadores d’energia solar

L’iMat ha intervingut en diferents aspectes relatius a la posada en el mercat d’una gamma de teules que incorporen captadors solars, tant tèrmics com fotovoltaics. Concretament ha redactat unes guies d’instal•lació que aconsellen sobre la millor forma de resoldre els punts singulars en els que les teules captadores conviuen amb les teules convencionals planes, mixtes i àrabs més freqüents al mercat. També s’ha comprovat que el sistema sencer, inclosa la connexió amb els circuits d’aigua calenta sanitària, compleix la normativa vigent a Espanya i s’ha prestat una especial atenció a la seva adaptació amb la resta de components de muntatge.

Preafrica
PreÀfrica

En aquest projecte s’ha fet una cerca de sistemes industrialitzats per a la construcció d’habitatges al mercat espanyol que puguin tenir potencial per a implantar-se en alguns mercats de l’arc africano-mediterrani, en un context de promoció social. Previ a l’avaluació dels sistemes s’ha fet una feina de recollida d’informació bàsica sobre el funcionament i estat actual del sector de la construcció en el marc geogràfic descrit. Els sistemes s’han escollit pensant en una tipologia edificatòria de planta baixa + 4 plantes, per a ser aplicats en promocions de gran escala d’aproximadament 5.000 habitatges.

façana d’un edifici d’habitatges
Incidència solar sobre la façana d’un edifici d’habitatges en entorn urbà

Aquest treball estudia la insolació solar anual sobre les balconades de la façana d’un edifici situat a la ciutat de Barcelona. Aquestes dues balconades tenen orientació sud-est i sud-oest, i se sospita que poden necessitar de més protecció solar de la inicialment dissenyada per a elles.

façanes de vidre emmotllat – pavès
Comportament tèrmic de les façanes de vidre emmotllat – pavès

S’ha fet una anàlisi del comportament del bloc de vidre emmotllat amb cambra d’aire, tipus pavès, com a material per a construir una façana i especialment pel que fa al grau de compliment de les exigències de confort tèrmic. S’han considerat diferents situacions d’orientació de la façana, a més del potencial d’utilització d’una variant de bloc que inclou prestacions reflectants gràcies a la inclusió al seu interior d’una capa d’òxid de metall que reflecteix una part important de l’energia solar que incideix sobre el parament i que provoca l’efecte hivernacle.

consums de climatització
Monitoratge dels consums de climatització i dels nivells de confort interior d’un edifici plurifamiliar i posterior avaluació dels resultats

Durant un any i mig s’està monitoritzant el comportament energètic, en modalitats tant de calefacció com de refrigeració, en dos edificis d’habitatge diferents per tal de comprovar els beneficis aportats per un augment de l’aïllament tèrmic. Les mesures de millora no han estat les mateixes a tots els habitatges, atès que en alguns s’han incorporat materials de canvi de fase. Per als diferents casos es compararan les demandes estimades per mètodes de càlcul reconeguts amb les dades de consums reals, tenint en compte la climatologia real que s’ha experimentat a la zona, per comprovar amb precisió els efectes de les diferents solucions.

Fulls de façana de formigó
Fulls de façana de formigó

Col.laboració amb un fabricant en el desenvolupament d’un full exterior per a façana ventilada fabricat amb formigó d’alta resistència armat amb fibres.

millores energètiques fruit d’una rehabilitació
Avaluació de les millores energètiques fruit d’una rehabilitació

Un ajuntament ha confiat a l’iMat l’avaluació energètica de la rehabilitació realitzada en quatre edificis que acaben de ser subjectes d’una operació integral d’aïllament tèrmic per l’exterior de les façanes i, en alguns casos, també en coberta. S’han monitoritzat una mostra d’habitatges en aquests edificis durant el període hivernal previ a la rehabilitació i després d’aquesta. A més, es realitzen simulacions energètiques i termografies per tal de contrastar les dades teòriques i les reals tant a l’interior com a l’exterior de l’edifici.

conjunt finestra-persiana
Desenvolupament d’un conjunt finestra-persiana

S’ha dissenyat una finestra d’alumini a la que es pot incorporar una persiana prou estreta com per a encabir-la al gruix de la cambra d’aire d’una façana ventilada típica. La solució compleix les exigències del CTE respecte als temes tèrmics, acústics i d’estanqueïtat, i també amb els de ventilació atès que compta amb un sistema de microventilació. S’ha prestat especial atenció a l’accés a la caixa de persiana i a la possibilitat de motoritzar l’accionament de la persiana.

cicle de l’aigua
El cicle de l’aigua a la construcció

L’impacte mediambiental del cicle de vida dels materials de construcció s’acostuma a centrar en la mesura dels gasos efecte hivernacle com el CO2. L’iMat ha abordat en profunditat el impacte en termes de consum d’aigua, un aspecte menys conegut però que va adquirint un paper cada vegada més rellevant, molt especialment en els climes més secs, amb problemes de sequeres cícliques, règims de pluja irregulars, i dèficits en els sistemes de captació i emmagatzematge. Les conclusions s’han traslladat a l’Agenda Estratègica que està desenvolupant la Plataforma Tecnològica de l'Aigua (Grup de treball 3.5, Arquitectura sostenible).

Millora de les prestacions energètiques
Millora de les prestacions energètiques d’una solució constructiva

Partint de la solució constructiva per a façanes lleugeres que comercialitza una empresa, s’ha fet un treball de simulació per a comprovar quina és la seva contribució a la qualificació energètica de diferents tipologies d’edificis residencials plurifamiliars. Els resultats han permès suggerir unes millores passives i actives que afavoreixen l’obtenció de qualificacions energètiques altes, en la banda A-B.